martes, 7 de junio de 2016

3r Trimestre

ALIMENTACIÓ

Alimentació del cavall

En Llibertat, els cavalls s’alimenten al voltant de 12 hores cada dia, fent una lenta digestió, i molt constant, però en captivitat, s’han d’alimentar d’una certa manera.


ALIMENTS:

      Concentrats: Hi ha de dos tipus.  
                                                 ·         En forma de grà, com civada, ordi i blat de moro


 ·         Pinsos, compost de diversos cereals i herbes


                              Farratge, Herba tallada, secada i prensada en bales, pot o no estar cultivada                            aposta per aliment dels cavalls.


Altres aliments, Per completar la ració diària, també se’ls hi dona pa, pastanaga, enciam,….

Aigua, el cavall ha de poder beure sempre que pugui, l’aigua ha d’estar neta i fresca.

Vitamines i minerals, és important en alguns períodes de l’any, com quan hi ha molt de treball, o per acabar de complementar la dieta.

     QUANTITATS:

        Un cavall mig ha de menjar:

·         En treball – 5/6 Kg. de concentrat + 5/6 Kg. d’herba.
·         En Descans – 4 Kg de concentrat + 4 Kg d’herba.


      HORARI:


     S’ha de procurar donar mínim 3 cops al dia, al matí d’ora, al migjorn i al vespre, el principal aliment ha de ser a la vesprada, ja que té tota la nit per digerir-lo.

j

2n Trimestre

ANATONOMIA I FISIOLOGIA BÀSICA

L'ESQUELET

Funció i estructura com la del cos humà. Les extremitats són més importants.
Aspectes diferenciadors de l' esquelet del cavall:
- No té clavícula, és muscular.
- El desenvolupament del coll.
- El desenvolupament dels metacarpians.
- Reducció del nombre de dits, ténen un sol dit.
- Desenvolupament de la suspensió amb la garreta.




SISTEMA MUSCULAR

Funciona com el cos humà. Previament avans de l'exercici ha d' escalfar. Els tendons flexors són molt importants, tenen un risc alt de lessió. Els lligaments també s' han de cuidar, són els de la garreta.


APARELL RESPIRATORI

Els cavalls solen tenir enfermetats respiratories si no està el box ven ventilat. El cavall no pot vomitar. Inspira només per les narius. Adequat a un programa de vacunació.



APARELL URINARI

En formen: ronyons, urèter i uretra i bufeta de l' orina. Com l' ésser humà.



APARELL REPRODUCTOR

Les eugues tenen el cel cada 21 dies durant 7 dies. A les hípiques els mascles estan capats per un millor maneig.
El periòde de gestació de les eugues és de 11 mesos. Generalment tenen una cria.



APARELL CIRCULATORI

Fa la funció de transportar oxígen i nutrients a tot el cos i recollir els residus. El sistema de retorn venós a nivell d' extremitats és molt efectiu per no tenir inflamacions.






LA PELL

La seva funció és separar i protegir l' organisme de l' exterior. Sistema tàctil. La pell li permet la termoregulació (control de la tempratura del cos mitjançant la suor). És gruixuda i amb pels, que ajuda a regular la temperatura i ens dona el color de la capa. Glàndules sudoripares i glàndules sebàcies (greix que ajuda a impermeabilitzar la cobertura de la pell).
Les "cerdas" són pels més gruixuts i llargs a la crin, cua i sota la garreta. Serveixen per treure insectes o per canviar la direcció de la suor.


PSICOLOGIA EQUINA


El cavall es guia pels instints i al ser herbívor i una bona presa els seus instints son fugir.
Un cavall en estat natural lluita per...
1. Sobreviure, fugir o de ultimes lluitar.
2. Alimentar-se.
3. Reproduir-se.

Per veure si la salut del cavall es bona s'ha de mirar...
1. si esta alerta i perceptiu.
2. si te ganes de menjar i el seu sistema digestiu va be.
3. si creix fort i preparat per l'exercici.
4. si te ganes de procrear.

Conducta de la manada

Un cavall a de estar sempre acompanyat per algun altre cavall o animal ja que no es un animal solitari tot lo contrari es una animal sociable.

Una manada pot esta formada per un líder, sementals, eugues, poltres cavalls vells.
Els cavalls estan sempre alerta a qualsevol cosa estranya i s’espanten molt fàcilment poden arribar a provocar una estampida la qual cosa seria fatal si el genet es trobes a sobre del cavall.


Els sentits

1. La vista: tenen una vista mediocre i s'enlluernen amb facilitat. mouen el cap per enfocar i mai miren un lloc fix a causa de la retina. No veuen en colors però distingeixen el grog i el verd.
2. L'oïda: son sensibles al soroll i tenen la oïda mes desenvolupada. l’oïda es mes important que la vista ja que tenen la percepció dels sons mes elevats
3. L'olfacte: es el sentit mes important, ja que gracies a ell olora el menjar, altres animals...


L’estat d’ànim del cavall

Es molt important que el genet estigui sempre atent del estat d’ànim del cavall

Signes externs per saber l'estat d’ànim del cavall:
- Orelles i ulls
- Extremitats (postura, cua)
- Musculatura
- Sons que fa

1. Content: orelles relaxades, ulls tranquils, en llibertat poden donar salts, i el llavi superior cobreix l'inferior.
2. Atent: Músculs en tensió, cua aixecada, orelles aixecades, narius obertes i el llavi superior pot tremolar
3. Disgustat: mou la cua d'un costat a l'altre, arruga les narius, cara de enfadat i orelles mig en darrera.
4. Espantat: orelles en darrera, ulls molt oberts, bufa per les narius i te la cua entre les cames.
5. Amenaçador: orelles planes en darrera, cara enfadada, pot arribar a ensenyar les dents i aixecar alguna cama.
6. Somnolent: orelles caigudes de costat, baixa el cap amb els ulls mig tancats i te la cua caiguda.


Prevenció i control de les defenses del cavall.

1.Patades: L'utilitzen per l'autodefensa, i pot provocar lesions o empitjorament del caràcter si no es tracte amb delicadesa. el cavall pot donar petades amb qualsevol de les cames, però tenen mes força amb les de darrera. Actuació: posar la brida amb el cavall dins la quadra pels cavalls mes nerviosos, mantenir distancia al voltant del cavall.

2.Mossegades: Els cavalls mosseguen quan tenen por o per demostra domini ja sigui amb nosaltres o entre cavalls. Actuació: tenir precaució, si veiem que esta neguitós el podem lligar amb poca corda per espatllar-lo i preparar-lo, o mantenir una certa distancia al portar-lo.

3.Empentes: El cavall sol pesar força i amb el seu pes i força ens intenta guanyar l'espai amb empentes. Si el cavall t'empeny i t'apartes ell entén que te esta dominant. Actuació: guanyar-li l'empenta i l'espai, fer-li pessigolles, utilitzar la corda o sorolls.

Amb la influencia del genet es pot rectificar aquestes conductes encara que per instint sempre les tindran.




TAQUES DEL CAVALL

- Estrella: Pels blancs al front, sobre fons d'un altre color, formant una taca petita.

- Estel  Pels blancs al front sobre un fons de color, la taca es diferencia per ser més 
     gran que la d'estrella.
  - taca de carn: Taca blanca a prop de l'orifici nasal.

  - Caretó: Es caracteristic perque la major part del cap es de color blanc.



Taques d'extremitats

Calçat molt alt: taca que cobreix fins al genoll o més amunt.

Calçat alt: taca que cobreix fins la canya.
Calçat: taca que cobreix fins a la garreta
Calçat baix: taca que cobreix fins a la "cuartilla".
Calçat molt baix: taca que cobreix fins a la corona.



CAPES I PELATGES


Capa: És la coloració exterior del cavall, fruit del pel i la pell, Existeixen 2 pigments, NEGRE i MARRÓ.




Colors bàsics

SIMPLES:                - Negre i Alatzà
COMPOSTOS:        - Castany






1-    SIMPLE NEGRE

Per considerar-se negre ha de complir 3 requisits:

Pèls Negres
Pell Negre
Ulls Negres


1-    SIMPLE ALATZÀ

Té :

Pell Negra
Pèls Rojos
Ulls Foscos
Crinera i cua MAI negres




1-    COMPOST CASTANY

És com l’Alatzà, però diferència de CUA I CRINERA són sempre NEGRES.
És la capa més comuna.







1r Trimestre

VESTIMENTA DE PROTECCIÓ

 Descriure el tipus de material necessari per a tots els genets i amazones.

En primer lloc trobem el tema del VESTUARI, molt important per al món de la hípica.

A continuació analitzarem el material més imprescindible:

El casc:
És totalment imprescindible, ja que el cervell és la part més dèbil del cos humà i l'hem deprotegir amb molta cura.
Un bon casc ha de tenir tres punts de fixació, un darrere i dos laterals. El casc ha de tenir la mesura correcte i ha d'estar homologat per la UE, ja que així és l'única forma que tenim de assegurar-nos una total protecció.

Pantalons:
Han de ser còmodes, cenyits i elàstics. Han de ser d'un material gruixut per protegir i  estar protegits a les zones de fricció per no fer-se mal ni relliscar de la sella.

Botes:
Han de tenir la sola llisa i amb un taló per l'estrep, per impedir que el peu vagi cap al garró. Les botes també poden anar protegides a la punta per prevenir les trepitjades.Hi ha diversos tipus de bota, la bota alta o bé el botí, aquest últim ha d'anar acompanyat de polaines, per tal de evitar fregaments i protegir al genet.

Guants:
Son molt recomanables, ja que protegixen les mans de possibles fregaments i al hivern també del fred.

Armilla:
Per a les modalitats més extremes de la hípica, com salts o curses.

CABEÇADA I BRIDA

CABEÇADA I BRIDA


Brida: 
Guarniment que s'utilitza per governar el cavall. Es posa al cap de l'animal i consta de dues parts bàsiques (Cabeçada i regnes).

Parts de la brida
-Testera
-Galteres o muntant de filet                                               
-Sotagola o extrangulador
-Frontelera
-Musserola o sobrebarba
-Tencaboques
-Cadeneta o sotabarba
-Fre o mos



















Passos per posar la brida

1. Passar-li les regnes per sobre el cap deixant-les recolzades en la crina.
2. Ens col·locarem a la part esquerra del cavall, enganxats al seu cap amb la brita a la ma esquerra i amb la ma dreta passant-li per sota la cara quedant a de la dreta del cavall li aguantarem la mateixa.
3.Un cop col·locats ens passarem la brida a la ma dreta sense deixar de aguantar-li la cara i amb les dos mans li aproparem el filet a la boca. Si el cavall no es deixa posar el filet li farem pessigolles amb el dit a la comissura del llavi.
4. Un cop obri la boca i entri el filet entre les dents li pujarem ràpidament la brida i li passarem les orelles per sota la testera, quedant aixi la testera al clatell i la frontalera al serrell. ( col·locar-li be els cabells del serrell per sobre la frontalera).
5. Un cop col·locat la brida li cordarem apretat la muserola, passant-la per sota del muntador de filet.
6. Li cordarem la sotagola sense que quedi apretat.
7. I finalment, i si en porta li cordarem el tanca boques apretat.
8. Posar-li recte la brida ja que sol queda un cop muntada torta.


MUNTURA

Sella: Comoditat i proteccio del cavalls'ha d'adaptar al llom i dors del cavall i sa de tenir compte amb la creu ja que es una part molt sensible del cavalla.

Parts de la sella:

Pasos per posar la muntura

IMPORTANT: Realitzarem tots els passos des de la banda esquerra del cavall.

   1-Tenir en cavall raspallat, perquè no li roci la muntura i li faci ferida.
   2-Col·loquem el dessuador, una mica més amunt de la creu, i el tirem una mica a baix, per posar-lo al lloc on      toca i que quedi a favor de pel.
   3-A sobre del dessuador, col·loquem el protector de dors.
   4-Col·loquem la sella a la creu, i amb la mà, aixequem una mica el dessuador, per permetre la ventilació.
   5-Enganxem els bel cros del dessuador als cingladors.
   6-Passem a la banda DRETA, i passant la cingla pels passadors pel dessuador, la enganxem per la banda NO elàstica i al primer forat dels dos primers cingladors.
   7-Tornem a la esquerra i passem la cingla per la cinglera, i enganxem la cingla als altres cingladors, també           passant-la pels passadors, i la apretem al màxim.

ff


NETEJA DEL CAVALL

  
PPasos per netegar el caball:

1. amb el respall de cautxú respatllar fort i amb cercles des de l'espatlla fins les cuixes netegant tambe les extremitats i la singlera perque no li faci rosaments amb la broticia.
2. amb el repall de filaments tou tornara a netejar tot el cos treien la pols i broticia que quedi, amb aquet respall es fan dos respallades devant i una enrrera.
3. al netejar els cascos avisarem al cavall abans, ens colocarem anganxats a ell i mirant cap enredera i li anirem a buscar el trabado per flexionarli el genoll o garro, ens posarem a una posicio comode pel cavall intentan no estirarli la cama capa el notra canto. En cas de que no ens aixeques la cama l'empentariam una mica perque cambies el pes de costat.
4. un cop netejats els cascos li pentinarem amb el respall/pinta la cua, la crina i el cerrel o tupe.



NETEJA DE QUADRES

La netegem perquè el cavall estigui amb les millors condicions possibles, ja que tot i el seu tamany son animals molt delicats, i hem d’intentar tenir-los lo millor possible.


Pasos per netejar la quadra


   1- Primer, amb la forca, traiem els fems més grans i superficials.
   2- També amb la forca, separem la palla bona i neta de la bruta, ja que la palla neta la reutilitzarém.
   3- Amb la pala, anem buidant els fems i palla bruta, col·locant-la a un carretó.
   4- Un cop estigui el carretó ple, anem a buidar-lo al femer o al camió que ho transportarà per fer abonament.
   5- Repetim això fins que traiem tot allò que no serveix de la quadra.
   6- Un cop fet, amb la forca, repartim la palla reciclada per tota la quadra, per fer una primera capa.
   7- Anem al paller i amb un carretó fondo, agafem alguns “llibres” de palla nova.
   8- Agafem una mica de palla amb la mà i la sacsegem per esmicolar-la.
   9- Repetim això fins aconseguir una capa uniforme i tova de palla, on trepitjant, no toquem amb el peu al asfalt.  


EVOLUCIÓ I TIPUS DE CAVALLS

      Actualment el cavall es dels genere "Equus" que a anat evolucionant des de fa uns 70 milions d'anys
      L'Eohippus de la mida de una guineu amb quatre dits davant i tres darrere, duns 20kg va ser el primer animal de la fmilia del cavall.
A partir de L'Eohipus va na evolicionant augmentan de pes i tamany i li van anar desepereixent els dits. Va neixe a Nord America i es van extendre a altres paisos i l'original de Nord America es va acavar extingin. Dintre dels "Equus" hi ha els cavalls, zebras i ases.


Inicialment els cavalls es van extendre pels paisos i es van anar adaptan als climes i terrenys de les zones.

-El cavall del bosc
-El cavall de l'altiplà
-El cavall de l'estepa
-El cavall de la tundra

El cavall domestic es denomina "Equus Ferus" i l'unic cavall salvatge el "Przewalski" es l'unic que no a sigut domesticat i es van descovrir al 1879.
El primer cavall que l'home va domar va ser fa dos mil anys a.c i els otilitzaven per: 

-Animal de tir
-Arrosegament de carruatges
-Animal de sella
-Com aliment

A partir de la industrialització es va anar deixan de fer servir.

Classifiquecio de cavalls de tir:

Els cavalls de tir pesant: grossos i forts
Els cavalls de tir lleugers: otilitzats per feines de cam i carroatge 
Els cavalls de sella: lleuges, per equitacio, caça i curses
Els cavalls nans o ponis: mes petits, de 1m a 1,45m, resistens i soferts

Classificacio per sang i temperament:

Sang freda: de temperament tranquil normalment de races pesades
Sang càlida: una fusió de freda i calenta
Sang calenta: Temperament nervios i mes agressiu. 


RACES DE CAVALLS

Les races de cavalls son un grup de cavalls de caracteristiques fisiques i siquiques similirs.



CAVALL ÀRAB
  •        Originari d’Aràbia
  •        És la pura raça més antiga
  •        Utilitzat per les llargues distàncies i rutes pel desert al ser fort i resisten
  •        SANG CALENTA
  •        Cos compacte, coll llarg i extremitats primes
  •        Porta la cua aixecada
  •        Fet servir per millorar races
  •        150-152 cm a la creu

CAVALL ESPANYOL

  •        Originari d’Andalusia
  •        Raça molt antiga, època pre-glaciar
  •        La més noble de totes les races
  •        Valents, dòcils i obedients (molt bons per la doma)
  •        Generalment grisos
  •        SANG CÀLIDA
  •        Coll fort I arquejat
  •        Pit ampli I gropa forta


PURA RAÇA ANGLESA


  •    Originari d’Anglaterra (S. XVII I XVIII)
  •         Provinents del creuament de cavalls orientals I eugues natives
  •         Ha tingut una cria molt selectiva
  •         Utilitzat per curses de velocitat
  •         SANG CALENTA
  •        Cap estilitzat amb poca musculatura
  •         Extremitats llargues i primes

CAVALL FRISÓ

  •       Originari dels boscos Europeus (Frieslad, Holanda)
  •        Gran docilitat i excel·lent temperament
  •        Perfectes per al tir
  •        SANG CÀLIDA
  •        Crin i cua molt espesses
  •        Cap gran i orelles petites
  •        Sempre negres, sense taques

  •        165-175 cm a la creu
AMERICAN QUARTER

  •        Originari dels Estats Units
  •         Molt ràpid en distàncies curtes (1/4 de milla)
  •         És el més popular del mon
  •         Intel·ligent, tranquil i molt tractable
  •         Molt cooperatiu
  •         SANG CÀLIDA
  •         Musculós I proporcionat


CAVALL PERXERÓ

  •        Originari de la vall de Perche, França
  •        Molt pesant, usat pel tir pesat
  •        Molt dòcil i manejable, gens agressiu
  •        SANG FREDA
  •        Coll llarg I arquejat, amb extremitats curtes I robustes
  •        Cap gros I fort, orelles grans
  •        Força pelut

CAVALL DELS PIRINEUS
  •        Originari dels Pirineus, Catalunya
  •        Admès a les races des del 2009
  •        Utilitzat per tir, rutes i aliment
  •        Tranquil però viu
  •        SANG CÀLIDA
  •         No son molt grans de tamany, però molt pesats
  •        Molt Proporcionat


       CAVALL HANNOVERIÀ
  •        Originari de l’antic regne de Hannover
  •        Tots els exemplars estàn marcats amb una “H”
  •        Molt dòcil
  •        Molt positiu per doma, degut a la intel·ligència i capacitat d’aprenentatge
  •        SANG CÀLIDA
  •        Molt atlètic
  •        Coll i extremitats llargues i fines, però molt poderoses
  •        160-170 cm a la creu

CAVALL BARBARISC
  •        Originari del Nord d’Àfrica
  •        Provinent de cavalls supervivents a l’era glaciar
  •        Molt utilitzat per crear noves races arreu del mon
  •        Molt resistent a la calor, usat per llargues travesses
  •        Dòcil, equilibrat I valent
  •        SANG CALENTA
  •        Cavall prim I estret, però molt dur
  •        145-150 cm a la creu

   CAVALL MENORQUÍ
  •        Originari de Menorca
  •        Originàriament utilitzat al camp, avui en dia, només es fa servir per les festes
  •        Bon caràcter i comportament, i és fàcil d’entrenar
  •        SANG CALENTA
  •        Ha de ser totalment negre
  •        Cua baixa i tronc allargat
  •        Pèl molt fort


PARTS EXTERIORS